Conclusions i aprenentatges

L'observació al llarg d'aquests tres mesos, tot restant-me dues sesions per acabar, ha estat molt profitosa. Faré les conclusions i la valoració dels aprentatges en funció dels objectius que em vaig propsar a l'inici d'aquest blog.

Un del primers objectius va ser obtenir nous coneixements sobre l'orientació i reinserció sociolaboral de persones adultes. Aquest ha estat sempre un àmbit que m'ha cirdat molt l'atenció arrel de cursar orientació professional i com a educadora social sempre m'havia fet gràcies treballar en l'àmbit però mai havia tingut l'oportunitat de fer-ho per la manca tant de coneixements com d'experiència. 

A dia d'avui finalitzant aquesta segona PAC haig de dir que les meves expectatives s'han complert, tot i que amb els PII espero ampliar i profunditzar molt més. Ja que de moment no he pogut fer l'observació de la fase d'implementació dels plans de treball que estem fent. Tot i això  penso que participar em serà més profitòs per l'aprenentatge que no pas una observació. La meva experiència anterior com a estudiant i aquesta formació m'ha mostrat que s'aprèn molt més fent que mirant.  Però mica en mica, m'ha agradat molt que hagi estat així. D'aquesta manera he pogut fer una observació més analítica i exhaustiva, ja que el temps m'ho ha permés, que ha desencadenat una profunda reflexió de la tasca i el paper del psicopedagog en la fase de la planificació.  He aprés molt sobre el món de l'orientació professional,  del treball amb persones adultes i del perfil del reclús. Però la meva expectativa és adquirir coneixements més específics de l'intervenció, ara mateix estic molt aplicada amb la preparació del plans de treball, perquè la idea de posar-los en pràctica em motiva moltíssim, ja que penso que és on el psicopedagog ha de treure tots el seu potencial com a professional i en aquesta fase és troba gran part de l'èxit o el fracàs d'una intervenció. Per mi es la fase clau del procesos d'intervenció psicopedagògica.

 

Fent referència al segon objectiu,conèixer el perfil de psicopedagog des de dins , una reflexió que em va rondar molt pel cap des del principi de l'assignatura i al llarg del PI, i es va debatre en la primera PAC, és on están els limits entre els perfils profesionals.  En el meu dia a dia, m'he plantejat un munt de vegades que jo podria estar desenvolupant aquesta tasca com a Educadora Social tan sols adquirint els coneixements específics de l'àmbit, com vaig fer en el seu dia en el meu àmbit professional. Com ja he fet referècnia en algun punt del blog, no he observat una figura d'assessor  que dona suport en un tasca educativa, l'assessor purament descrit en moltes de les assignatures del la formació.  Trobar els límits justament en aquest lloc professional és complicat, ja que requereix funcions i competències que també podríem ubicar en el perfil professional d'un educador o pedagog. Malgrat tot, no m'ha resultat gens díficil assenyalar en el desenvolupament de la tasca funcions i competècnies específiques del psicopedagog.

Tot això m'ha fet pensar que una de les característiques de la figura del psicopedagog és la Polivalència, especialitzant els nostres coneixements les competències que adquirim al llarg de la formació es podem adaptar a molts àmbits educatius. 

Una de les coses que també m'ha agradat molt és observar el treball individual que fa un orientador. Jo sempre he treballat en equip i les intervencions sempre estan consensuades amb un equip educatiu, mai es prenen desicions de manera individual. En el cas que ens ocupa és tot el contrari, els plans individuals els ha de fer ell sol, ell decideix objectius, estratègies, instruments, avaluació, etc. Si que és cert que forma part d'un context que dicta la manera de fer i ser però dins d'aquest el marge de desició és molt ampli.  El que estic apuntant ara mateix no té res a veure amb el treball en xarxa, estic valorant l'intervenció directe amb l'usuari que es dona al servei de Caritas en el dia a dia al seu despatx, independentment del treball amb altres institucions, que en aquest sentit si que no treballa sol.  En aquest cas el treball en xarxa va més dirigit a compartir informacions que no pas a consensuar objectius en l'orientació, això es feina del tècnic i no de la formadora, les tasques d'aquesta són que els usuaris adquireixin X coneixements de X matèria. 

Per concloure, he de parlar del meu últim objectiu, posar en pràctica els coneixements de la formació. He de dir que en aquesta fase m'he sorpès a mi mateixa, al llarg de la formació sempre he pensat que aquesta no m'estava aportant res o que era jo que no estava per la tasca. Amb el practicum he estat conscient del munt de coneixements que tenia a dins meu, si que es cert que en moltes ocasions he hagut d'acudir al material però només per refrescar. A l'hora d'identificar les coses de la teoria en la pràctica ha estat on he sigut més conscient dels aprenentatges. Estic molt contenta de tot plegat. Espero en el Practicum II posar en marxa tota l'artilleria d'aquests 4 anys de formació.