L'objectiu de la nostra intervenció és la reinserció del reclús i el programa té dues vies d'actuació per assolir-ho: la preparació i realització dels projectes servei a la comunitat i l'acompanyament de al persona durant tot l'itinerari d'integració sociolaboral. Cada una de les actuacions la desenvolupa un servei diferent.
La meva pràctica educativa esta centrada en actuacions que formen part de l'itinerari d'inserció, que és la tasca assumida per l'entitat de Caritas i a aquesta serà l'intervenció que analitazaré en aquest blog, tot i que en algún punt haig de fer referència a les altres intervencions, ja que com he dit en la contextualitzacio del servei, Caritas forma part d'un procés d'intervenció més global:
Tot i que el model col·laboratiu /constructivista treballat en l'assignatura de model d'orientació i intervenció psicopedagògica esta molt basat en l'àmbit formal, puc trobar paral·lelismes d'aquesta teoria amb la meva pràctica psicopedagògica.
El context d'intervenció utilitza un enfoc molt constructivista en el conjunt de les seves intervencions. L'objectiu/finalitat del nostre treball es que l'usuari trobi un lloc de treball, es a dir la reinserció laboral i per conseqüència social. El psicopedagog en el conjut de la intervenció global exposada al mapa de conceptes, té la tasca encomanda de fer de guia (orientar) en aquest procés. Partint de les caracteristiques personals de l'usuari ( ex reclusos) , els seus coneixements en l'àmbit de la recerca de feina, capacitats i limitacions, dificultats socials i per suposat interessos i motivacions, el psicopedagog ha d'actuar mediant/guiant el procés d'aprenentatge. Aquest procés és genera de manera conscient i intencional, planificant les diferetns activitats, continguts, estratègies per tal de que hi hagi un aprenentatge i assolir l'objectiu final.
Actualment els usuaris estan finalitzant la primera fase de l'intervenció global, la formació en oficis de camberer i caixer reponedor. Aquesta formació també forma part de l'actuació constructivista, ja que els cursos de formació estan molt adapatats al perfil de l'ususari i les seves necesitats. El procés d'ensenyament aprenentatge està prèviament planificat amb unes activitats molt concretes. Per exemple aquestes últimes dues setamanes s'han dedicat sessions a fer pràctiques en serveis per tal d'anar detallant el seu perfil per prendre la decisisó de a quin servei de pràctiques encaixa millor.
Tal com he exposat en l'apartat de "El meu dia a dia" d'aquest diari, actualment nosaltres hem fet les entrevistes individuals amb cada usuari per tal de resituar-los al servei d'orientació i fer un sondeig dels seus interessos i situació laboral. Així com també hem fet la coordinació amb les formadores. Aquesta coordinació ha servit per obtenir més informació sobre el perfil de l'usuari , per tenir en compte en el procés d'orientació.
Aquesta podríem dir que és la fase prèvia a l'intervenció, arrel d'aquestes entrevistes és quan el psicopedagog ha de prendre decisions i planificar l'intervenció individual amb cada un dels usuaris. Si parlem de model d'intervenció en orientació professional , hem de situar al present servei dins un model clínic (counseling), procés terapèutic invividualitzat de caràcter preventiu i desenvolupament personal, d'ajuda a la persona a millorar qualsevol aspecte deficitari. L'intrument més utilitzat és l'entrevista.
El model d'intervenció contempla un treball en xarxa per part dels diferents professionals que intervenen en cada cas en concret. Jo entenc el treball en xarxa com una manera de treballar tots a una compartint i consensuant objectius, maneres de fer,etc. sempre deixant clars quines son les funcions i responsabilitats de cada una del professionals. Aquest treball és el que ens permetrà compartir les informacions del cas i evitar repetir intervencions que poden acabar cansant a l'usuari.
Sobre aquest tema he observat dues intervencions que m'han fet reflexionar fins a quin punt el sistema permet aquest treball i els professionals el tenen present. Una elles he identificat dilemes ètics un l'analitzo en l'apartat intervenció concreta i l'altre seguidament.
En una de les últimes intervencions ha quedat molt a la vista les dificultats que presenta treballar un cas des de diferents serveis. Pot resultar molt profitós si es fa bé però en el meu cas estic veien que els impediments són molts. La situació és va donar durant el seguiment del curs de formació, aquesta situació va ser una conseqüencia d'una intervenció del tècnic anterior.
L'usuària en concret presenta una característiques molt atípiques al perfil dels usuaris presidiaris. Aquesta usuària mentre inciava els contactes amb el nostre servei va trobar una feina per ella mateixa. Aquesta és una situació que es pot donar si la persona té les competències per fer la recerca de feina, i aquest cas les presenta i són molt bones. És una persona amb formació universitària. Tot i això, el servei per la reinsenció referent ha de fer un seguiment d'aquesta reinserció. En aquest punt és on va sorgir el conflicte. El servei de reinsreció (no nosaltres sinó el que depèn de justícia) es va posar en contacte amb l'empresa on treballava i va posar de manifest la situació penal de l'usuària. Arrel d'això la van cesar de la feina alegant altres motius. Ella molt sorpresa arriba al nostre servei i ens explica que el què ha passat, verbalitza que segur que s'han enterat d'alguna manera de la seva situació, no sap com però per la manera en com va passar tot és l'única raó. El tècnic l'acull i empatitza amb ella, se li explica quina és la seva situació, ara mateix ella està en un procés de reinserció en el que vàries institucions li donen suport, per tant aquestes poden intervenir per demanar informacions o vetllar pel compliment dels objectius del seu procés. Així que és probable que el servei de reinserció s'hagi posat en contacte amb l'empresa per demanar informacions o altres. Aquest fet l'indigna molt, realment per les característiques de l'usuèria, ha estat una una intervenció molt negativa per el seu procés. Ella traspassa aquesta indignació al educadors referents del CP i això arriba al servei de reinserció, que molt enfadat truca al nostre servei atacant la nostre intervenció, segons ell l'usuari no ha de saber que ells fan aquest seguiment, que posaran una queixa al nostre responsable. Se li fa el retorn de que ell ha fet la feina ben feta, per les caracteristiques i els resultats de la seva intervenció resulta poc ètic intentar mantenir una mentida. Si s'ha fet una intervenció amb conseqüències d'aquest tipus s'han d'assumir responsabilitats. No sabem si l'han cesat per això pero les probabilitats són altes, així doncs , aquesta realitat s'ha de poder treballar amb ella. Això no queda aquí l'usuaria perd privilegis a dins del CP per indignar-se i fer ressó de tot plegat. Analitzant la situació amb el tècnic ens plantejem quin és l'objectiu d'amagar aquestes intervencions i treballar amb la mentira. Estem trebllant amb pesones adultes, en les que hem de potenciar l'implicació en el propi procés de canvi i recerca de feina. Per aconseguir això, els usuaris han de conèixer les fases de tot el procés, pros i contres de la seva situació, capacitats i limitacions d'ells mateixos, etc. S'ha de treballar amb la realitat per davant. Potser amb altres perfils amb més dificultats ometre alguna fase del procés pot resultar positiu, però aquest no era el cas. El professionals de l'educació no formal i formal, hem de tenir molt clara la premisa de que les intervencions són individuals, en funció de les caracteristiques del usuari, el seu context i el què volem assolir, l'intervenció serà una o un altre. Hem de ser capaços de reinventar intervencions per cada persona atesa. Aquí podem introduir la idea del triangle interactiu en l'assessorament psicopedagògic tècnic-usuari-reinserció. Cada servei que atèn l'usuària ha de crear el seu triangle i compartir-lo amb l'altre servei per tal de que el contingut( reinserció) tingui punts en comú. En el cas que ens ocupa no s'han tingut gens en compte les característiques personals de l'usuària, un perfil de reclús molt poc habitual, i s'està treballant amb ella d'una manera que l'està indignant, enfadant i aïllant del porcés de reinserció.
Reprenent l'intervenció del tècnic, aquest va tenir una actuació de molta cooperació i diàleg, però l'interlocutor, en resposta a l'evidència en què havia quedat la seva feina, no va actuar així. Malgrat tot, el que vam fer va ser infromar-nos de si altres serveis de reinserció d'altres províncies també treballen així, i com esperàvem la cosa no funciona així. L'usuari en tot moment és consient del treball que es fa amb ells i de què en el procès de reinserció en empreses, ells estableixen contacte i aquestes poden saber informacions. Aquesta situacíó és un dilema ètic de la nostre professió. És cert que s'ha de treballar amb la realitat, però en ocasions aquest realitat posa entrabancs molt grans en els processos de reinserció. El prejudicis són un mecanisme que utilitzem les persones, són apresos però a la vegada trencar-los costa molt, aquests ens ajuden a protegir-nos. Aquest és un dels handicaps dels processos de reinserció de reclusos. Des del nostre servei es treballa des de la visió d'assumir aquesta realitat i treballar de valent per demostrar que els prejudicis no són certs. Ara bé, després d'obervar aquesta situació em plantejo si en segons quins casos (com l'analitzat) no es podria obviar i utilitzar altres mecanismes de seguiment del procés. Fins a quin punt els professionals hem de tenir la pàtria potestat de fer saber al món que aquestes persones han comés un delicte, quan elles no volen, com és el cas.
Seguint amb aquest cas, el següent succès va ser que des del CP se li va donar la premisa de que havia de fer voluntariat com a part del seu procés. Ni ella ni el CP ens va infromar a nosaltres d'aquest fet, fins que des del CP li van posar una sanció i llavors e l'entrevista de seguiment ella molt afectada ens ho va fer saber. Aqui tonrem a veure la manca de comunicació entre serveis. Nosaltres ens plantejem com és que si es tant important el voluntariat com és que no se'ns ha traspassat per anar trebllant-ho amb ella, no sabem si ha esta per descuit o perquè era un taca per fer ella sola, no sabem... després del tot el succeït el tècnic va optar per donar resposta a la demanda de l'usuària i no demanar explicacions. Va assumir que era responsabiltat d'ella fer la demanda i així es va treballar amb ella. Aquesta demanda es va fer a principis de Novembre i en l'última entrevista a principis de Desembre encara els serveis de voluntariat no ens havien donat una resposta clara. En aquest punt el tècnic va saltar-se els protocols d'actuació, ja que seguint aquests no teniem respostes, i parlar directament amb el responsable del voluntariat, concretant amb ell cara a cara les condicions. Tot això, després de consensuar amb l'usuària els servei on voldira fer-ho horaris tasques, etc. De nou veiem com els mecanismes d'actuació dificulten els procesos d'intervenció i gairebé sempre és l'usuari el que es veu afectat per això.
Ara mateix està aturat el procés d'intervenció directa amb l'usuari, en les dues últimes sessions es van fer dues entrevistes una d'elles descrita en els apartats anteriors i l'altre solicitat per l'usuari. Aquesta última va resultar molt interesant, vaig observar un usuari molt implicat en el seu procès i preocupat per com quedaria tot plegat degut a uns aconteixements personals que el fan marxar al seu país natal durant 15 díes. Ja té el permís i tot de serveis penitenciaris, però li preocupen les pràctiques, no sap si les pot fer en dues parts o totes seguides. Amb el tècnic fan un calendari de possibilitats, tinguent en compte la seva absència, el qual es traspassarà a les responsables de la formació i quan tingui resposta se l'infromarà telefònicament. L'usuari queda més tranquil i marxa.
Ara mateix estem en el procés d'elaboració del pla de treball per cada un dels usuaris, de cares a la finalització de les pràctiques iniciarem el procés d'orientació per la reinserció laboral. Amb l'informació recollida estem elaborant els plans de treball amb l'objectiu genral a llarg, mitjà o curt plaç de trobar una feina, això depèn de cada cas. Mitjançant l'elaboració del perfil d'ocupabilitat del usuari, a partir de identificar i treballar competències, aprendre a fer un CV, assesorament i informació en temes documentals, aprendre l'ús d'eines TIC, entrenar habilitats socials i fer una treball d'autoconeixement (capacitats, limitacions, valors, expectatives, etc). Això formaria part del fase d'intervenció i implementació del pla de treball. Part que no he pogut observar ja que es posarà en marxa passat reis i jo ja hauré gairebe finalitzat el practicum I i persuposat la PAC 2 que aquest blog contempla.
B/ Descripció de les competències per l'intervenció:
Tot i que el model col·laboratiu /constructivista treballat en l'assignatura de model d'orientació i intervenció psicopedagògica esta molt basat en l'àmbit formal, puc trobar paral·lelismes d'aquesta teoria amb la meva pràctica psicopedagògica.
El context d'intervenció utilitza un enfoc molt constructivista en el conjunt de les seves intervencions. L'objectiu/finalitat del nostre treball es que l'usuari trobi un lloc de treball, es a dir la reinserció laboral i per conseqüència social. El psicopedagog en el conjut de la intervenció global exposada al mapa de conceptes, té la tasca encomanda de fer de guia (orientar) en aquest procés. Partint de les caracteristiques personals de l'usuari ( ex reclusos) , els seus coneixements en l'àmbit de la recerca de feina, capacitats i limitacions, dificultats socials i per suposat interessos i motivacions, el psicopedagog ha d'actuar mediant/guiant el procés d'aprenentatge. Aquest procés és genera de manera conscient i intencional, planificant les diferetns activitats, continguts, estratègies per tal de que hi hagi un aprenentatge i assolir l'objectiu final.
Actualment els usuaris estan finalitzant la primera fase de l'intervenció global, la formació en oficis de camberer i caixer reponedor. Aquesta formació també forma part de l'actuació constructivista, ja que els cursos de formació estan molt adapatats al perfil de l'ususari i les seves necesitats. El procés d'ensenyament aprenentatge està prèviament planificat amb unes activitats molt concretes. Per exemple aquestes últimes dues setamanes s'han dedicat sessions a fer pràctiques en serveis per tal d'anar detallant el seu perfil per prendre la decisisó de a quin servei de pràctiques encaixa millor.
Tal com he exposat en l'apartat de "El meu dia a dia" d'aquest diari, actualment nosaltres hem fet les entrevistes individuals amb cada usuari per tal de resituar-los al servei d'orientació i fer un sondeig dels seus interessos i situació laboral. Així com també hem fet la coordinació amb les formadores. Aquesta coordinació ha servit per obtenir més informació sobre el perfil de l'usuari , per tenir en compte en el procés d'orientació.
Aquesta podríem dir que és la fase prèvia a l'intervenció, arrel d'aquestes entrevistes és quan el psicopedagog ha de prendre decisions i planificar l'intervenció individual amb cada un dels usuaris. Si parlem de model d'intervenció en orientació professional , hem de situar al present servei dins un model clínic (counseling), procés terapèutic invividualitzat de caràcter preventiu i desenvolupament personal, d'ajuda a la persona a millorar qualsevol aspecte deficitari. L'intrument més utilitzat és l'entrevista.
El model d'intervenció contempla un treball en xarxa per part dels diferents professionals que intervenen en cada cas en concret. Jo entenc el treball en xarxa com una manera de treballar tots a una compartint i consensuant objectius, maneres de fer,etc. sempre deixant clars quines son les funcions i responsabilitats de cada una del professionals. Aquest treball és el que ens permetrà compartir les informacions del cas i evitar repetir intervencions que poden acabar cansant a l'usuari.
Sobre aquest tema he observat dues intervencions que m'han fet reflexionar fins a quin punt el sistema permet aquest treball i els professionals el tenen present. Una elles he identificat dilemes ètics un l'analitzo en l'apartat intervenció concreta i l'altre seguidament.
En una de les últimes intervencions ha quedat molt a la vista les dificultats que presenta treballar un cas des de diferents serveis. Pot resultar molt profitós si es fa bé però en el meu cas estic veien que els impediments són molts. La situació és va donar durant el seguiment del curs de formació, aquesta situació va ser una conseqüencia d'una intervenció del tècnic anterior.
L'usuària en concret presenta una característiques molt atípiques al perfil dels usuaris presidiaris. Aquesta usuària mentre inciava els contactes amb el nostre servei va trobar una feina per ella mateixa. Aquesta és una situació que es pot donar si la persona té les competències per fer la recerca de feina, i aquest cas les presenta i són molt bones. És una persona amb formació universitària. Tot i això, el servei per la reinsenció referent ha de fer un seguiment d'aquesta reinserció. En aquest punt és on va sorgir el conflicte. El servei de reinsreció (no nosaltres sinó el que depèn de justícia) es va posar en contacte amb l'empresa on treballava i va posar de manifest la situació penal de l'usuària. Arrel d'això la van cesar de la feina alegant altres motius. Ella molt sorpresa arriba al nostre servei i ens explica que el què ha passat, verbalitza que segur que s'han enterat d'alguna manera de la seva situació, no sap com però per la manera en com va passar tot és l'única raó. El tècnic l'acull i empatitza amb ella, se li explica quina és la seva situació, ara mateix ella està en un procés de reinserció en el que vàries institucions li donen suport, per tant aquestes poden intervenir per demanar informacions o vetllar pel compliment dels objectius del seu procés. Així que és probable que el servei de reinserció s'hagi posat en contacte amb l'empresa per demanar informacions o altres. Aquest fet l'indigna molt, realment per les característiques de l'usuèria, ha estat una una intervenció molt negativa per el seu procés. Ella traspassa aquesta indignació al educadors referents del CP i això arriba al servei de reinserció, que molt enfadat truca al nostre servei atacant la nostre intervenció, segons ell l'usuari no ha de saber que ells fan aquest seguiment, que posaran una queixa al nostre responsable. Se li fa el retorn de que ell ha fet la feina ben feta, per les caracteristiques i els resultats de la seva intervenció resulta poc ètic intentar mantenir una mentida. Si s'ha fet una intervenció amb conseqüències d'aquest tipus s'han d'assumir responsabilitats. No sabem si l'han cesat per això pero les probabilitats són altes, així doncs , aquesta realitat s'ha de poder treballar amb ella. Això no queda aquí l'usuaria perd privilegis a dins del CP per indignar-se i fer ressó de tot plegat. Analitzant la situació amb el tècnic ens plantejem quin és l'objectiu d'amagar aquestes intervencions i treballar amb la mentira. Estem trebllant amb pesones adultes, en les que hem de potenciar l'implicació en el propi procés de canvi i recerca de feina. Per aconseguir això, els usuaris han de conèixer les fases de tot el procés, pros i contres de la seva situació, capacitats i limitacions d'ells mateixos, etc. S'ha de treballar amb la realitat per davant. Potser amb altres perfils amb més dificultats ometre alguna fase del procés pot resultar positiu, però aquest no era el cas. El professionals de l'educació no formal i formal, hem de tenir molt clara la premisa de que les intervencions són individuals, en funció de les caracteristiques del usuari, el seu context i el què volem assolir, l'intervenció serà una o un altre. Hem de ser capaços de reinventar intervencions per cada persona atesa. Aquí podem introduir la idea del triangle interactiu en l'assessorament psicopedagògic tècnic-usuari-reinserció. Cada servei que atèn l'usuària ha de crear el seu triangle i compartir-lo amb l'altre servei per tal de que el contingut( reinserció) tingui punts en comú. En el cas que ens ocupa no s'han tingut gens en compte les característiques personals de l'usuària, un perfil de reclús molt poc habitual, i s'està treballant amb ella d'una manera que l'està indignant, enfadant i aïllant del porcés de reinserció.
Reprenent l'intervenció del tècnic, aquest va tenir una actuació de molta cooperació i diàleg, però l'interlocutor, en resposta a l'evidència en què havia quedat la seva feina, no va actuar així. Malgrat tot, el que vam fer va ser infromar-nos de si altres serveis de reinserció d'altres províncies també treballen així, i com esperàvem la cosa no funciona així. L'usuari en tot moment és consient del treball que es fa amb ells i de què en el procès de reinserció en empreses, ells estableixen contacte i aquestes poden saber informacions. Aquesta situacíó és un dilema ètic de la nostre professió. És cert que s'ha de treballar amb la realitat, però en ocasions aquest realitat posa entrabancs molt grans en els processos de reinserció. El prejudicis són un mecanisme que utilitzem les persones, són apresos però a la vegada trencar-los costa molt, aquests ens ajuden a protegir-nos. Aquest és un dels handicaps dels processos de reinserció de reclusos. Des del nostre servei es treballa des de la visió d'assumir aquesta realitat i treballar de valent per demostrar que els prejudicis no són certs. Ara bé, després d'obervar aquesta situació em plantejo si en segons quins casos (com l'analitzat) no es podria obviar i utilitzar altres mecanismes de seguiment del procés. Fins a quin punt els professionals hem de tenir la pàtria potestat de fer saber al món que aquestes persones han comés un delicte, quan elles no volen, com és el cas.
Seguint amb aquest cas, el següent succès va ser que des del CP se li va donar la premisa de que havia de fer voluntariat com a part del seu procés. Ni ella ni el CP ens va infromar a nosaltres d'aquest fet, fins que des del CP li van posar una sanció i llavors e l'entrevista de seguiment ella molt afectada ens ho va fer saber. Aqui tonrem a veure la manca de comunicació entre serveis. Nosaltres ens plantejem com és que si es tant important el voluntariat com és que no se'ns ha traspassat per anar trebllant-ho amb ella, no sabem si ha esta per descuit o perquè era un taca per fer ella sola, no sabem... després del tot el succeït el tècnic va optar per donar resposta a la demanda de l'usuària i no demanar explicacions. Va assumir que era responsabiltat d'ella fer la demanda i així es va treballar amb ella. Aquesta demanda es va fer a principis de Novembre i en l'última entrevista a principis de Desembre encara els serveis de voluntariat no ens havien donat una resposta clara. En aquest punt el tècnic va saltar-se els protocols d'actuació, ja que seguint aquests no teniem respostes, i parlar directament amb el responsable del voluntariat, concretant amb ell cara a cara les condicions. Tot això, després de consensuar amb l'usuària els servei on voldira fer-ho horaris tasques, etc. De nou veiem com els mecanismes d'actuació dificulten els procesos d'intervenció i gairebé sempre és l'usuari el que es veu afectat per això.
Ara mateix està aturat el procés d'intervenció directa amb l'usuari, en les dues últimes sessions es van fer dues entrevistes una d'elles descrita en els apartats anteriors i l'altre solicitat per l'usuari. Aquesta última va resultar molt interesant, vaig observar un usuari molt implicat en el seu procès i preocupat per com quedaria tot plegat degut a uns aconteixements personals que el fan marxar al seu país natal durant 15 díes. Ja té el permís i tot de serveis penitenciaris, però li preocupen les pràctiques, no sap si les pot fer en dues parts o totes seguides. Amb el tècnic fan un calendari de possibilitats, tinguent en compte la seva absència, el qual es traspassarà a les responsables de la formació i quan tingui resposta se l'infromarà telefònicament. L'usuari queda més tranquil i marxa.
Ara mateix estem en el procés d'elaboració del pla de treball per cada un dels usuaris, de cares a la finalització de les pràctiques iniciarem el procés d'orientació per la reinserció laboral. Amb l'informació recollida estem elaborant els plans de treball amb l'objectiu genral a llarg, mitjà o curt plaç de trobar una feina, això depèn de cada cas. Mitjançant l'elaboració del perfil d'ocupabilitat del usuari, a partir de identificar i treballar competències, aprendre a fer un CV, assesorament i informació en temes documentals, aprendre l'ús d'eines TIC, entrenar habilitats socials i fer una treball d'autoconeixement (capacitats, limitacions, valors, expectatives, etc). Això formaria part del fase d'intervenció i implementació del pla de treball. Part que no he pogut observar ja que es posarà en marxa passat reis i jo ja hauré gairebe finalitzat el practicum I i persuposat la PAC 2 que aquest blog contempla.
B/ Descripció de les competències per l'intervenció:
Durant l'observació de les entrevistes he detectat
que el psicopedagog mostra unes competències molt òptimes a l'hora de
desenvolupar la seva feina. Té molt intregrades les seves estratègies
d'intervenció i no li cal una preparació prèvia molt extensa ni seguir
un guió escrit. Ell té molt clars quins són els objectius de
l'entrevista i què en vol treure de cada una d'elles i partir d'aqui
selecciona en llenguatge, les informacions, el tipus de preguntes, etc.
Si que es cert que en ocasions se li ha oblidat traspassar algunes
informacions, que jo considero importants sobretot per treballar el tema
del vincle amb l'usuari. Així com també he detectat que quan l'usuari
que ha d'atendre és un jove, li costa molt més trobar les estarategies
per afrontar l'entrevista, així com també els recursos per a
l'orientació. Aquest és un punt molt guai, ja que la meva experiència
amb joves, fa que l'aprenentatge sigui mutu i desperta encara més la
meva motivació.
Em ronda molt pel cap
el tema del vincle amb l'usuari. La meva experiència professional m'ha
ensenyat que sense vincle no hi ha intervenció, quan parlo de vincle no
em refereixo a establir un lligam relacional entre usuari i tècnic, sinó
a més aviat a establir una relació d'ajuda on ambdues parts estiguin
implicades. L'usuari ha de sentir-se part del servei tenir la necessitat
de participar-hi. Crec que en procesos de recuperació com es el cas
dels ex.reclusos és vital establir un vincle d'ajuda per tal poder
treballar alguna cosa. Aquest aspecte és el que més fluixet veig en el
context on estic, ara per ara amb la temporalitat que porto i tenit en
compte que només he fet un contacte d'observació directe amb l'usuari.
Tot i que les observacions d'intervenció directes amb el usuaris han estat profitoses, segons el meu punt de vista han estat escasses. En la majoria dels casos els he vist un sol cop 45 min i en tres casos dos cops més i alguns moments esporàdics. Tot i això he pogut observar altres tasques del servei molt relacionades també amb el paper del psicopedagog.
Si analitzo l'actuació a partir del material de l'assignatura Models d'orientació i intervenció psicopedagpogica, haig de dir en primer lloc que el perfil observat no és un perfil d'assessorament. En cap cas el tècnic assessora cap actuació educativa entre subjecte i professional, és ell mateix qui detecta, dissenya, planifica i avalua les intervencions, a la vegada que treballa en xarxa amb altres professionals. Tot i això, en la seva tasca es poden identificar moltes de les competències i procediments del paper del psicopedagog treballat en l'assignatura.
En aquestes primers sessions he pogut observar les dues dimensions de l'assessorament, la tasca (orientar) i la persona (usuaris). En tot moment les intervencions del tècnic han anat dirigides a fer un treball conjunt, en el qual s'han anat assolint els dos reptes cabdals de l'intervenció psicopedagògica. En primer lloc, el tècnic ha hagut de crear una interpretació conjunta del problema ( reiserció sociolaboral) i en segon lloc, arrel d'aquesta necessitat d'interpretació conjunta sorgeix la necessitat de crear un vincle/relació bassat en un clima d'acceptació i reconeixement mutú.
Per clarificar-ho:
A més, el tècnic actúa des de la visió de que en la vida professional, em de partir de que ningú ÉS, sinó que acaba SENT o ACTUANT de certa manera a causa de X circumstàncies de cada moment de la seva vida. Aquesta actitud mostra que la seva manera d'intervenir es basa en un manera d'entendre l'educació com el fet de donar una nova oportunitat.
En el primer apartat d'aquesta entrada, de les intervencions descrites podem extreure un concepte d'intervenció dinàmic, on les desicions i actuacions del tècnic es valoren i es modifiquen si es necessari. Les modificacions van encaminades a ajustar l'intervenció a les necesitats i possibilitats de l'usuari. En aquest procés el tècnic escolta, comparteix, discuteix i acorda les decisions amb l'usuari i altres professionals. Tot i que amb aquests últims la tasca sigui complicada i potser si que cal un assessorament extern del treball en xarxa, es fa.
Per clarificar-ho:
Activitat
|
Competències
|
Crear una
relació (Entrevistes de
contacte)
Relacionades
amb la persona i de caràcter cognitivomotivacional i emocional
|
Escolta i
actitud activa, acollir, guiar i orientar l'entrevista cap a la
finalitat d'aquesta, sintetizar l'informació que es necessita,
comprendre i valorar tots els aspectes que l'usuari ens trasmeti,
i mostrar empatia, tot marcant la distància òptima entre
professional i usuari. Ajudar a aclarir quins són el problemes
més importants i trasnformar e problema en una meta factible.
|
Resolució del problema conjuntament (Procés
d'orientació)
Relacionades amb la tasca i de caràcter congnitiu. |
Escoltar activament, marcar la línia d'acció
amb l'usuari amb premises clares i directes, marcar límits,
reforçar les conductes positives i reformular les negatives en
positiu, acompanyment a l'usuari, potenciar la comunicació,
potenciar la participació, reconèixer competècies i normalitzar
experiències emocionals negatives.
Aquestes es donen en una o altre fase:
1.Definir el problema 2.Construir una meta
3.Cercar solucions 4.Revisar els canvis
|
A més, el tècnic actúa des de la visió de que en la vida professional, em de partir de que ningú ÉS, sinó que acaba SENT o ACTUANT de certa manera a causa de X circumstàncies de cada moment de la seva vida. Aquesta actitud mostra que la seva manera d'intervenir es basa en un manera d'entendre l'educació com el fet de donar una nova oportunitat.
En el primer apartat d'aquesta entrada, de les intervencions descrites podem extreure un concepte d'intervenció dinàmic, on les desicions i actuacions del tècnic es valoren i es modifiquen si es necessari. Les modificacions van encaminades a ajustar l'intervenció a les necesitats i possibilitats de l'usuari. En aquest procés el tècnic escolta, comparteix, discuteix i acorda les decisions amb l'usuari i altres professionals. Tot i que amb aquests últims la tasca sigui complicada i potser si que cal un assessorament extern del treball en xarxa, es fa.
El tècnic ha posat de manifest competències generals del psicopedagog en l'àmbit d'inserció laboral com: informar, orientar, programar, organitzar, i suposo que avaluar, ja que de moment estem en una fase on no es contempla aquesta activitat.
En aquest cas concret observem que el tècnic ha de posar en pràctica competències d'orientador professional i orientador educatiu, en aquesta segona si que té els coneixements i les habilitats per treballar les competències necessàries amb l'usuari, però per contra no té coneixements sobre l'oferta formativa reglada existent ni requisits ni vies d'accès. Això ho he pogut observar en l'entrevista amb dos dels usuaris joves, quan expresaven el seu desig de formar-se però no sabien com, en aquest punt el tècni estava igual de perdut que ells, aspecte però que el seu saber ser i estar no han deixat veure. Si anlitzem les competècnies com a orientador professional observem que en aquest a primera fase d'intervenció ha posat en marxa la realització de diagnòstics ocpacionals, amb coherència entre demanda i itinerari personal, l'orientació en les sortides professionals segons perfil i situació d'aquest. Com apunt m'agardaria dir que el tècnic en la seva intervenció no contempla el treball col·lectiu d'orientació, a mode personal m'ha explicat que que la seva experiència professional no han estat existosos els resultats d'aquestes intervencions i per tant opte per la intervenció indivdual. Per tant la compètencia del treball en grup i formador no la desenvolupa.
Si analitzem les procediments utlitizats en la seva tasca, he de dir que els seleccionats han estat els òptims per la tasca, tot observant competència de saber i saber fer en la seva seleció i aplicació. En aquest practium I només he pogut observar l'aplicació dels intruments propis de les dues primeres fases de l'intervenció psicopedagògica. Com a primer apunt m'agradaria introduir que he trobat a faltar reunions (procediment) entre els diferents professionals que intervenen en el procés, penso que quan es fa una derivació del CP i servei de renserció a una formació i servei d'oreintació cal una reunió on clarificar objectius, tasques de casa servei, procés de comunicació entre ells, i altres. Podriem dir que hi manca una representacio conjunta del problema entre els diferents professionals, cada servei deu tenir la seva i per això sorgeixen dificultats. La majoria del contacte són telefònics i per e.mail. Segurament la manca de recurosos procova això. En el meu temps d'obervació només he assisitit a una reunió entre els professionals de la formació i el tècnic. Aquesta va ser molt informal i es va basar en transmissió de diferents aspectes rellevants de cada un dels casos de cares a la seva incorporació a les pràctiques i futura reinserció sociolaboral. En fase de recollida d'informació sobre les dificultas de l'usuari l'istrument més utilitzat es l'entrevista amb el propi usuari i el contacte amb les formadores del curs. Les formadores traspassen infrormació de la seva intervenció i observació directe no estrucurada participant de l'usuari. L'entrevista és un intrument que domina a la perfecció el tècnic, té molt clara la importància de la comunicació no verbal, està molt atent a allò que diuen verbalment i allò que expressent conductualment. La seva tècnica comunicativa principal és la pregunta, però a la vegada també utlitza molt l'acalariment (tècnica molt necessària per els perfils amb els que es treballa) , la paràfrasi, el resum, sobretot abans de tancat algun acord i l'interpretació per tal de reconduir alguna situació. Normalment les entrevistes no solen ser estructurades, no s'estableixen les preguntes amb anterioritat. Tot i això si que hi ha una preparació prèvia dels objectius i temes a trebllar en ella, això permet a tècnic no perdre el fil de l'intervenció i poder recionduir-la si cal.
Si analitzem les procediments utlitizats en la seva tasca, he de dir que els seleccionats han estat els òptims per la tasca, tot observant competència de saber i saber fer en la seva seleció i aplicació. En aquest practium I només he pogut observar l'aplicació dels intruments propis de les dues primeres fases de l'intervenció psicopedagògica. Com a primer apunt m'agradaria introduir que he trobat a faltar reunions (procediment) entre els diferents professionals que intervenen en el procés, penso que quan es fa una derivació del CP i servei de renserció a una formació i servei d'oreintació cal una reunió on clarificar objectius, tasques de casa servei, procés de comunicació entre ells, i altres. Podriem dir que hi manca una representacio conjunta del problema entre els diferents professionals, cada servei deu tenir la seva i per això sorgeixen dificultats. La majoria del contacte són telefònics i per e.mail. Segurament la manca de recurosos procova això. En el meu temps d'obervació només he assisitit a una reunió entre els professionals de la formació i el tècnic. Aquesta va ser molt informal i es va basar en transmissió de diferents aspectes rellevants de cada un dels casos de cares a la seva incorporació a les pràctiques i futura reinserció sociolaboral. En fase de recollida d'informació sobre les dificultas de l'usuari l'istrument més utilitzat es l'entrevista amb el propi usuari i el contacte amb les formadores del curs. Les formadores traspassen infrormació de la seva intervenció i observació directe no estrucurada participant de l'usuari. L'entrevista és un intrument que domina a la perfecció el tècnic, té molt clara la importància de la comunicació no verbal, està molt atent a allò que diuen verbalment i allò que expressent conductualment. La seva tècnica comunicativa principal és la pregunta, però a la vegada també utlitza molt l'acalariment (tècnica molt necessària per els perfils amb els que es treballa) , la paràfrasi, el resum, sobretot abans de tancat algun acord i l'interpretació per tal de reconduir alguna situació. Normalment les entrevistes no solen ser estructurades, no s'estableixen les preguntes amb anterioritat. Tot i això si que hi ha una preparació prèvia dels objectius i temes a trebllar en ella, això permet a tècnic no perdre el fil de l'intervenció i poder recionduir-la si cal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario